b. in Barcelona 1974

Lives and works in Barcelona

BA fine Art, EINA College of Art and Design Barcelona, University of Arts Berlin 1995-99 

Using extremely simple pictorial materials and media, such as oil, acrylic, spray paint, pencil, collage, dripping and recycled bits of paint found on his studio floor, Subirats delves into the unexplored possibilities of their combinations in large and small formats. He creates self-referential visual languages where the automatism of the lines, the doodles, the gestures, the small dabs of colour on textured grounds and the off-centre compositions open up spaces of possibility that defy critical dogmatism, conceptual rationalism and language as mere communication.

Subirats has consolidated an artistic practice that he understands as an attitude rather than an action in itself. Painting has become a position of vital resistance to adversity: mistakes are accepted and incorporated, while successes are celebrated to move forward.This essentialist painting denotes a true vocation and a will to transmit to the canvas not a representation of reality, but reality itself. Moving between the limits of painting, the works dance between chance and intention, between improvisation and technique, between the intended and the acceptance of what finally ends up happening, questioning the motives of the contemporary painting. 

Subirats' paintings (whatever the medium) are like looking at the dented door of a van parked in an open field at night: despite everything being calm, it is clear that there was action, movement, trauma and intensity ; in other words, the essence of the action of painting.

Jordi Garrido, Art Critic and Curator

Mitjançant materials pictòrics i suports extremadament senzills, com ara oli, acrílic, pintura en aerosol, llapis, collage, gotes i trossos de pintura reciclats trobats al terra del seu estudi, Subirats aprofundeix en les possibilitats inexplorades de les seves combinacions en formats grans i petits. Crea llenguatges visuals autoreferencials on l’automatisme de les línies, els gargots, els gestos, les petites taques de color sobre fons texturats i les composicions descentrades obren espais de possibilitat que desafien el dogmatisme crític, el racionalisme conceptual i el llenguatge com a mera comunicació. Subirats ha consolidat una pràctica artística que entén com una actitud més que una acció en si mateixa. La pintura s’ha convertit en una posició de resistència vital a les adversitats: s’accepten i s’incorporen els errors, i se celebren els èxits per avançar. Aquesta pintura essencialista denota una autèntica vocació i la voluntat de transmetre al llenç no una representació de la realitat, sinó la realitat mateixa. Movent-se entre els límits de la pintura, les obres ballen entre l’atzar i la intenció, entre la improvisació i la tècnica, entre el que es pretén i l’acceptació del que finalment acaba passant, qüestionant els motius de la pintura contemporània. Les pintures de Subirats (sigui quin sigui el mitjà) són com mirar la porta abonyegada d’una furgoneta estacionada en un camp obert a la nit: tot i estar tranquil, és clar que hi havia acció, moviment, trauma i intensitat; en altres paraules, l’essència de l’acció de pintar.

Jordi Garrido, Crític  d'Art i Comissari